Si encara no n'ets conscient, ha arribat el moment de preparar i posicionar el teu negoci per la major disrupció del teu negoci des d'Internet. És el moment de preparar-lo per la gran transició, l'impacte en l'economia procedents de xarxes distribuïdes, és a dir, les xarxes sense una autoritat central.
Se l'ha anomenat "La Revolució Silenciosa", i de vegades, també "La Segona Revolució Digital". Però jo prefereixo anomenar-la "La revolució dels Parells".
Durant els últims cinc a deu anys, diferents forces procedents de diferents orígens estan empenyent en la mateixa direcció: l'habilitació de la població ("parells") per a la creació de nous tipus d'organitzacions que no depenen de les estructures centrals.
Aquestes noves organitzacions estan utilitzant les seves estructures distribuïdes, lleugeres, àgils, i obertes, amb la finalitat de crear un avantatge competitiu enfront de les empreses dominants dels sectors més clàssics, com les financeres o les energètiques.
"La Gran Recessió", i sobretot el següent període de recuperació macroeconòmica, han mostrat que el mecanisme de transmissió entre la riquesa del país i el benestar dels ciutadans s'ha trencat, el què ens ha portat a un període de la desigualtat sense precedents.

1 L'evolució de la producció de parells basada en els comuns (CBPP) cap a les xarxes de valor obert (OVN).

La producció de parells basada en els comuns, o commons-based peer production (CBPP) en anglès, iniciada al voltant del sector informàtic, organitza la producció al voltant de la descentralització, la col·laboració i la no propietat. Wikipedia i Fablabs són uns dels primers exemples de la CBPP. S'ha dit que la CBPP funciona més enllà dels límits de l'economia de mercat, ja que, la majoria de les vegades, es crea valor social a través del treball voluntari, o es basa en transaccions no comercials. Però la CBPP va ser també la llavor de l'economia col.laborativa. I, encara que l'economia col.laborativa actual és molt lluny dels principis de col·laboració i no propietat, allò que sí ha quedat demostrat és que hi ha una gran demanda de transaccions "peer-to-peer".
No obstant això, hem vist en els darrers anys com la CBPP està evolucionant cap a un nou tipus d'organització, les xarxa de valor obert, o "open value networks (OVN)" en anglès. Les OVN es basen en quatre principis fonamentals per a la creació de valor: l'accés lliure, la transparència, la governança horitzontal, i la descentralització. Sensòrica, a Mont-real, o Enspiral, a Auckland, són dos exemples de OVNs.

2 L'evolució del cooperativisme: el cooperativisme obert i el cooperativisme de plataforma.

Des del seu inici fa 170 anys, el cooperativisme ha estat posat freqüentement en qüestió com una forma efectiva d'organització per competir amb les empreses privades convencionals, propietat d'inversors. Encara que hi ha casos reeixits procedents del cooperativisme, aquesta forma d'organització no ha arribat a ser dominant.
No obstant això, durant els darrers anys, hem vist el sorgiment de dos moviments diferents però complementaris dins el món cooperatiu. D'una banda, el cooperativisme obert ("open cooperativism", en anglès), crític amb aquelles cooperatives que, després d'anys de contacte amb el capitalisme, van ser amarades en mentalitats competitives i mecanismes de presa de decisions no participatius. El cooperativisme obert es basa en models orientats cap al bé comú, en el qual totes les parts són incloses en el govern, i s'organitzen socialment des d'un punt de vista global.
D'altra banda, hem vist un moviment cap a la convergència entre les cooperatives i les pràctiques de l'economia col·laborativa. El cooperativisme de plataforma ("Platform Cooperativism" en anglès) va néixer com una alternativa per transformar les plataformes centralitzades de l'economia col.laborativa actuals amb sistemes més democràtics de governança, procedents del cooperativisme; i una alternativa per transformar les cooperatives amb l'adopció de la tecnologia per a la gestió de les seves activitats, i el desenvolupament de nous models de col·laboració.

3: Organitzacions basades en Blockchain: les DAO

Blockchain ofereix un registre immutable, transparent, i distribuït de transaccions. S'executa en xarxes distribuïdes que permeten prendre decisions en base a un mecanisme criptogràfic de consens. Blockchain normalment es veu com la propera generació d'Internet. I, com va passar abans amb Internet, hi ha una visió idealista unida a la seva naturalesa distribuïda. Aquesta naturalesa distribuïda implica que els sistemes basats en Blockchain no requereixen una organització centralitzada que inspiri confiança. Si ho pensem bé, els llibres majors juguen un paper decisiu en el capitalisme. Els fem servir per fer un seguiment de la identitat, de la propietat, dels contractes signats, i per tot tipus de transaccions. Actualment fem servir les organitzacions centralitzades per saber qui és propietari de què, i quins valors van ser negociats i com. Aquestes organitzacions són institucions públiques, bancs, algunes empreses.
El 1994, Nick Szabo va crear el terme "contractes intel·ligents" ("smart contracts", en anglès) per referir-se a "un programa que executa termes d'un contracte". Allò que els contractes intel·ligents permeten és l'establiment de relacions estructurades entre les parts sense la necessitat d'un intermediari de confiança. En altres paraules, els contractes intel·ligents que s'executen en un sistema com Blockchain permeten distribuir la governança.
Blockchain permet llavors utilitzar la xarxa distribuïda per executar transaccions sense la necessitat de disposar de les autoritats centrals que proporcionen confiança, i per generar i aplicar regles per la governança de nous tipus d'organitzacions.

Una governança amb noves regles

Si tenim en compte aquestes tres forces totes juntes, el que tenim és la referida revolució dels parells:

  • Un moviment cap a la transparència, la descentralització, la col·laboració, i l'establiment de tipus de governança més democràtics, provinents tant del món del codi obert i el cooperativisme.
  • Una tecnologia (Blockchain) que ho fa possible.
  • Una demanda i interès demostrats dels usuaris, pel desenvolupament dels serveis peer-to-peer.

Però, amb tot això dit, encara hi ha alguna cosa que es sol oblidar quan es tracta de sistemes distribuïts:

El govern dels sistemes distribuïts no és fàcil, i sempre és més difícil que el govern dels sistemes centralitzats.

Aquesta revolució de parells està causant una disrupció P2P. Noves organitzacions es creen per proporcionar el mateix servei que les empreses tradicionals, però sota l'entorn de la nova tecnologia. Aviat veurem com es llencen nous models de negoci i noves aplicacions que avui no podem ni imaginar.

Hi ha una necessitat de sistemes de governança que vagin més enllà de la governança de les organitzacions de nova creació. Ens cal sobretot una nova governança pels nous mercats que estan per venir.

Això és allò que Kedia està desenvolupant durant aquest 2017.

Si et sona interessant, no dubtis en posar-se en contacte amb nosaltres!